Rotacions corrents
Ara és el torn d’analitzar la rotació de cadascuna de les partides que componen el període mig de maduració (PMM): aprovisionament + fabricació + vendes + clients – proveïdors.
Rotació d’actius i passius corrents
Conseqüència que ImpDista és una empresa comercial (les seves dades aquí) els components del seu període mitjà de maduració són únicament 3 (estocs + clients – proveïdors).
Atès que només disposem de la informació recollida en els comptes anuals hem d’establir hipòtesis per poder aproximar el càlcul. En qualsevol cas, assumint que en ser una aproximació cometrem errors, és útil per observar tendències. No oblidem que cometem el mateix error conceptual en tots els períodes analitzats. Pot no ser útil per comparar amb altres empreses i/o no ser-ho per determinar exactament el PMM de la companyia. Però la seva utilitat per determinar la tendència és indubtable.
Rotació d’estocs
El període mitjà que de mitjana es manté la inversió en estocs pot aproximar-se relacionant els aprovisionaments amb la mitjana d’estoc. (Acceptem també que l’activitat no és estacional i llavors l’estoc de final d’exercici habitualment serà proper a la mitjana.)
En el nostre cas, observem que Impdista ha reduït sensiblement la permanència dels seus estocs passant dels 250 dies de l’exercici 8 als 203 de 2012.
És bona aquesta reducció?
En principi, a manca de més informació, hem d’assumir que si. Podria modificar la nostra conclusió, per exemple, el fet que el període d’aprovisionament normal de la companyia superés aquest termini. Llavors hauríem d’apreciar el risc de trencament d’estocs.
Podria millorar-se més?
De nou, la resposta sembla ser afirmativa.
Llavors on és el límit?
En aquest cas hauríem, per exemple, d’analitzar quin és l’estoc de seguretat que considerem convenient. També, com està actuant la competència (disposem d’estadístiques oficials que analitzen agregats empresarials). O si cal mantenir estoc de totes i cadascuna de les referències que mantenim en l’actualitat (per exemple mitjançant una anàlisi ABC o similar).
Rotació de clients
En aquest punt hem de recordar que la comparació del flux de vendes amb l’estoc de clients no és una comparació homogènia.
No ho és en el sentit que el saldo de clients recull no només l’import de les vendes pendents de cobrament sinó també el saldo de l’iva repercutit en la venda que s’integra en el dret de cobrament que mantenim respecte del client.
Així, cal corregir el flux de vendes incrementant-lo en la taxa de l’impost sobre el valor afegit que correspongui. En el nostre exemple he considerat el 20%, però hem d’analitzar cada cas en funció de la taxa mitjana aplicable en cada empresa (tipus reduïts, exportacions, etc.).
Igualment s’observa una millora, passant de 94 a 75 dies. Si assumim que ImpDista és una empresa espanyola i els exercicis 08 i 12 són 2008 i 2012, acabem de trobar una empresa que aconsegueix que els seus clients li paguin dins dels límits legals aplicables (per a la nostra desgràcia, probablement un dels pocs exemples “existents”).
Rotació de proveïdors
En aquest cas són les compres les que han d’incorporar l’IVA per ser comparables amb l’estoc de proveïdors.
De nou i des del punt de vista de ImpDista, hem millorat la nostra situació.
¿Millorat? ¿Doncs jo veig que estàvem en 65 i ara estem en 70? ¿Això és millorar?
Si, per ImpDista és sens dubte una millora. Ara obté 5 dies de finançament addicional. En aquest cas (proveïdors) augmentar el període mitjà d’aquesta partida és beneficiós perquè redueix les necessitats operatives de fons.
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 19 de maig de 2015
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!
Artículo anterior: Rotacions d’actiu. ImpDista
