Crowdlending. Rendibilitat esperada per un inversor.
¿Inverteixo en Crowdlending? Quina és la rendibilitat esperada d’una inversió en crowdlending? En les següents línies proposo una aproximació al càlcul de la rendibilitat esperada des del punt de vista d’un inversor en crowdlending. Leer en castellano
Primer recordem que amb el terme “crowdlending” ens referim a operacions de finançament a empreses per nombrosos inversors. És un model de finançament que permet obviar els canals de finançament tradicionals (bancs, etc). És un nou model de negoci fintech possibilitat pel desenvolupament d’internet.
Sens dubte les plataformes fintech són un canal d’inversió / finançament amb el que caldrà comptar en un futur [bastant] proper. De fet en l’actualitat és habitual trobar notícies / comentaris sobre el tema pràcticament cada dia. Jo mateix vaig publicar al juny “FINTECH. L’estalvi tradicional avui ja no és eficaç.” No voldria que aquest article fos interpretat com una recomanació per invertir en aquestes plataformes. Entenc que cadascú ha de realitzar les seves pròpies anàlisis per decidir la idoneïtat d’una inversió i la seva adequació al propi perfil.
És per aquest motiu que avui proposo una sèrie de reflexions i càlculs per analitzar quines rendibilitats poden esperar-se si considerem les característiques del producte.
Crowdlending. Rendibilitat esperada. Diversificar risc
Habitualment aquestes plataformes aconsellen diversificar el risc i participar en multitud d’operacions en lloc d’una sola. (Segons el mètode Montecarlo s’hauria d’assolir un mínim de 146 operacions). Per exemple, si volem invertir 1.000.- € millor buscar 50 operacions de 20.- € que no pas una sola per 1.000.
Acostumen a defensar que aquesta postura de diversificar risc millora les possibilitats d’obtenir una “bona rendibilitat”.
Crec que aquesta política de diversificació pot ser adequada. Però no perquè millori les possibilitats d’obtenir una “bona rendibilitat”, sinó perquè redueix el risc de perdre la totalitat de la inversió.
Si la totalitat dels nostres fons els invertim en una única operació i aquesta es desenvolupa sense problemes, llavors obtindrem una rendibilitat equivalent a la del tipus d’interès a què hem fet l’operació (per exemple 7%) descomptant la comissió de la plataforma fintech corresponent. Així la millor rendibilitat possible passarà si “encertem” en l’operació que desitgem finançar.
Igualment, si invertim la totalitat dels nostres fons en una única operació i aquesta resulta fallida (incobrable) la nostra pèrdua serà del 100%. Òbviament en aquest cas no haurem encertat l’operació a finançar.
Si diversifiquem la nostra inversió estem evitant que quan una operació resulta fallida, aquesta afecti la totalitat de la nostra inversió.
Però també estem propiciant que quan alguna operació resulta incobrable afecti una part de la nostra cartera d’inversió.
Si assumim que com a inversors actuem prudentment i preferim reduir risc, acceptarem aquesta diversificació que ens proposen a canvi de cedir algun punt de rendibilitat.
Crowdlending. Perill: Morositat
Aquesta política de diversificació farà que la mitjana de morositat de la plataforma fintech en què operem afecti en la mateixa proporció a la nostra cartera. I aquí és on sorgeix el problema. Depenem absolutament de l’encert en la determinació de la qualitat (ràting) que de cada operació faci la plataforma. … I com veurem a continuació de la capacitat que tingui aquesta plataforma per “perseguir” al morós.
Primer, determinem quina taxa de morositat afecta les operacions de finançament d’aquestes plataformes.
(Definim taxa de morositat com la ràtio operacions en mora sobre total d’operacions vives).
Òbviament la taxa de morositat és una dada de difícil quantificació perquè ni les plataformes la publiquen ni podem conèixer-la directament. En aquest sentit, fins i tot algunes plataformes afirmen tenir una morositat del 0%. I [probablement] no falten a la veritat. Passa que mentre no donen l’operació per fallida no consideren l’operació com impagat (Potser per allò de que l’esperança és l’última cosa que es perd).
Només ens queda establir hipòtesis per aproximar la rendibilitat esperada.
Tinguem en compte també la qualitat mitjana de les empreses que busquen finançament en aquestes plataformes.
Actualment les plataformes FINTECH no són massa conegudes. Són massa recents, encara no hi ha cultura sobre el tema.
Les empreses que estan en una bona situació patrimonial no necessiten buscar noves fonts de finançament com a alternativa a les tradicionals. Normalment tenen cobertes les seves necessitats recorrent als canals tradicionals (els bancs). No troben per tant incentius per investigar i trobar noves fonts de finançament.
Cal que aquestes plataformes siguin capaços de donar-se a conèixer en aquest mercat. Potser arguments del tipus que no hi ha costos vinculats (productes tipus swaps, noves assegurances per a directius, etc.) hauria de publicitar-se amb més èmfasi.
En canvi, les empreses amb situacions patrimonials desequilibrades, o amb un excessiu endeutament, es veuen obligades a buscar finançament a les plataformes digitals. Són empreses que sovint mantenen el canal bancari pràcticament col·lapsat / excedit.
Si aquest raonament és correcte, hem d’acceptar que en l’actualitat les empreses demandants de finançament Fintech tenen, de mitjana, una situació patrimonial més desequilibrada que les empreses que obtenen finançament en els canals tradicionals.
De tot això podem concloure que és molt probable que en les plataformes online la morositat tendeixi a ser, de mitjana, una mica superior a la taxa mitjana de morositat del mercat financer en el seu conjunt.
A “El País” publicaven el 20 de setembre passat que “La morosidad cae por primera vez a niveles previos al rescate bancario. La tasa de créditos morosos se situó en julio en el 9,39%, la cifra más baja desde junio de 2012”
Probablement no sigui esbojarrat pensar que en les plataformes online la morositat actual tendeixi a superar el 10%.
La conclusió és evident, sens dubte el risc més gran d’aquestes plataformes és precisament la morositat. Han d’establir instruments vàlids per a evitar (o reduir a la mínima expressió) la morositat.
Crowdlending. Rendibilitat esperada. El seu càlcul
Fem ara un breu càlcul.
Suposem la inversió de 100.000- € a un any en alguna d’aquestes plataformes.
Suposem igualment que de tal inversió adequadament diversificada en multitud de petites operacions obtenim un tipus mitjà del 7%.
Acceptem que la plataforma de crowdlending disposa d’un bon departament d’avaluació de risc i aconsegueix que la morositat de les operacions de la seva plataforma sigui “únicament” del 6%. Percentatge que potser sigui una mica optimista. (Encara que aquest optimisme es justifica en el fet que aquestes plataformes actualment tendeixen a operacions de terminis inferiors als 2 anys).
A l’efecte d’un primer càlcul siguem ara pessimistes i assumim que el 100% de la morositat acaba significant impagat definitiu.
Aquesta morositat (o fallit) del 6% suposa que, al cap d’un any, del capital invertit només recuperem 94.000.- €.
Capital recuperat que ha meritat interessos del 7%, és a dir, 6.580.- €
Així, la inversió inicial de 100.000.- € s’ha convertit, al cap d’un any, en 100.580.- € (94.000 + 6.580).
És a dir, la rendibilitat anual mínima esperada haurà estat del 0’6%. I encara no hem descomptat la comissió de la plataforma!. (L’impacte de la comissió és insignificant a efectes d’aquesta aproximació).
Diem que és la rendibilitat anual mínima esperada perquè és possible que part d’aquesta morositat, que hem estimat definitiva i del 6%, finalment sigui cobrada en part (o fins i tot en la seva totalitat).
Òbviament aquesta rendibilitat és només una aproximació a la rendibilitat anual mínima que podem esperar si les hipòtesis de morositat i impagats que hem establert són correctes.
Si comparem aquesta rendibilitat anual del 0’6% amb el -0.2% de la inversió segura en lletres de l’Estat a 12 mesos (segons l’última subhasta a 7 d’octubre de 2016), podem dir que la prima de risc de la plataforma és com a mínim de 0’8%.
Cadascú, en base a la seva aversió al risc, haurà de determinar si aquesta prima satisfà o no els seus criteris d’inversió.
En qualsevol cas, al meu entendre la publicitat que estan emetent algunes d’aquestes plataformes apuntant rendibilitats mitjanas superiors al 7% no resulten ajustades a la realitat de l’economia actual. Encara que he de apuntar que també és possible que jo estigui equivocat.
Rendibilitat esperada fintech. On és el “truc”?
Vegem com calcula la rendibilitat la plataforma i com l’hem calculat nosaltres.
Probablement les diferents plataformes no es refereixen a la rendibilitat anual sinó a la rendibilitat acumulada al final de l’operació. A més assumeixen que al final de l’operació no hi haurà impagament de cap quota.
Inversió = 100.000.- €
Retorn = 100.000 + 7.000 = 107.000
Rendibilitat = (107.000 / 100.000) – 1 = 7%
… Encara que això suposi allargar l’operació “in eternis”. Llavors, la rendibilitat final (acumulada) serà equivalent a la taxa pactada del 7%. Només quedarà descomptar la comissió de la plataforma.
Però, insisteixo, això no és una taxa anual.
Probablement el “truc” està en que en el càlcul proposat he considerat la rendibilitat “realitzada” en el període (rendibilitat anual).
La morositat afecta al meu retorn de capital de l’exercici.
En la meva anàlisi la part d’inversió de la qual no s’obté el retorn en l’exercici s’assumeix com pèrdua. (L’analogia comptable serà l’aplicació del principi de prudència i la dotació de la provisió corresponent).
Així, per a mi:
Inversió = 100.000.- €
Retorn = 94.000 + 6.580 = 100.580
Rendibilitat = (100.580 / 100.000) – 1 = 0’6%
Si en següents períodes es produeix el cobrament ja ho consideraré un benefici en aquell moment.
Així que el “truc” és doble:
- No consideren la morositat i
- No consideren la rendibilitat anual sinó la rendibilitat acumulada.
Però, com ja he dit, jo podria estar equivocat.
Cordialment
Raimon
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies
Darrera revisió: 10 d’octubre 2016