FINTECH. L’estalvi tradicional avui ja no és eficaç.
Les plataformes FINTECH que estan apareixent ens permeten obtenir un rendiment millor dels nostres estalvis. La part negativa és que ens obliga a ser inversors, és a dir, a assumir el risc de pèrdua. L’estalvi tradicional avui ja no és eficaç per cobrir necessitats futures.
Diu el Diccionari de la llengua catalana que eficaç és “Que té la virtut de produir l’efecte volgut.”
En l’article “Estalviar no és invertir” (Agost de 2012) ja vaig comentar que estalviar és guardar per demà a canvi d’un rendiment reduït, però sense risc de pèrdua del capital estalviat.
Habitualment l’estalvi es remunera a tipus reduïts.
Actualment això vol dir tipus de mitjana propers al 0% anual.
De fet el mercat està ja oferint tipus negatius. Tinguem també en compte que l’índex harmonitzat de preus al consum (IHPC) va ser el 2015 del 0’2%.
Fem una aproximació ràpida.
Si estalviem avui 100.- €, d’aquí un any continuarem tenint 100.- €.
El que avui podem comprar per 100.- € ens costarà 100’2.- €.
És a dir:
En un any la nostra riquesa s’haurà reduït.
Tot i estalviar serem més pobres!
Adéu jubilació!
No sembla que sigui com per tirar cohets!
Així, suposo que estarem d’acord en que la retribució obtinguda per aquest estalvi no és suficient per compensar l’esforç de guardar aquests diners com a previsió per a necessitats futures.
A més, des d’una perspectiva merament econòmica, no és suficient tampoc per cobrir aquestes necessitats futures.
Hauríem de buscar alternatives més eficients.
Per què llavors seguim estalviant?
Bàsicament perquè volem seguretat en el rescat del capital inicial.
L’estalvi està garantit. Si és un compte d’estalvi bancari (o similar) està garantit pel Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit (FGD).
I aquesta seguretat en el rescat ens fa perdre de vista la finalitat per la qual hem decidit “guardar” aquests diners per al futur.
Recordem-ho, estalviem per atendre necessitats futures.
I l’estalvi avui no és eficient.
FINTECH Per què no ens convertim en inversors?
Precisament per por de perdre el principal (la nostra aportació).
Si ens convertim en inversors estarem assumint el risc de perdre el capital aportat. És per aquest motiu que per invertir exigim un rendiment superior. Si l’estalvi ofereix 0%, la inversió haurà d’oferir un rendiment superior que ens compensi del major risc que estem assumint.
I aquesta “compensació” ha de valorar-la cadascú en funció de la seva aversió al risc i de la seva capacitat per afrontar la possible pèrdua.
FINTECH Deixem de ser estalviadors i comencem a ser inversors
Un dels avantatges que presenta internet és que permet posar en contacte directament a l’empresa que necessita finançament amb l’inversor (abans estalviador que transferia el risc al banc).
Cada vegada és menys necessari l’intermediari bancari. (Òbviament l’intermediari tecnològic sí que existeix, però la seva “comissió” és molt inferior)
Aprofitem les diferents plataformes FINTECH que estan apareixent.
Les possibilitats aviat seran (gairebé) infinites.
Per exemple, podem fer petites aportacions (micromecenatges des de 15 o 20 euros) per ajudar a cobrir un determinat finançament que estigui sol·licitant una empresa en concret i percebre uns interessos al voltant del 6 o 8%. Taxa incommensurablement més elevada que la que podem obtenir avui en dia pel nostre estalvi.
Però Compte! No oblidem que la inversió té més risc que no pas l’estalvi. De fet, podem arribar a perdre la totalitat de la inversió.
Hem de gestionar la nostra inversió de manera eficient per reduir aquest risc.
Si prestem a una empresa, evidentment assumim el risc que l’empresa impagui alguna/es quota/s (o la totalitat).
Cada plataforma fintech ha realitzat una anàlisi prèvia de l’operació de finançament que proposa i li atorga una determinada qualitat creditícia que l’ajudarà a mesurar aquest risc. Si a més distribuïm la nostra inversió en una bossa suficient d’operacions estarem reduint el risc de la nostra operació d’inversió en el seu conjunt.
Suposem que volem invertir 600.- €.
Assumim que percebem de mitjana un 7%.
Si repartim adequadament la nostra inversió (per exemple entre un mínim de 20 empreses), tot i acceptant una morositat definitiva del 5% obtindrem un rendiment del 1’65%.
Rendiment superior al que estem obtenint actualment en operacions d’estalvi tradicional.
I si ho fem bé la morositat no hauria de ser tan alta… Però no esperi que sigui del 0%!
FINTECH. algun exemple
Si li interessa el tema, pot fer-se una idea més àmplia visitant, per exemple, els següents enllaços:
- Micromecenatge de capital: Crowdcube
- Micromecenatge de deute: Arboribus
- Descompte de factures: Novicap
- Més informació sobre el tema: Mooverang
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 29 juny 2016
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!