Sóc un expert, no necessito anglicismes.

Un expert que no utilitza anglicismes ni tecnicismes complicats sembla que no és un expert.

Disculpin, No hi estic d’acord!

L’article d’avui sorgeix davant d’una situació que cada vegada es repeteix més i que entenc que és absurda.

El raonament que s’està estenent és “Si algú no utilitza anglicismes no sap de la matèria” o el que ve a ser el mateix “Quants més anglicismes puguis incorporar al discurs, més expert seràs.”

Quin absurd!

La meva àrea d’experiència és la de les finances empresarials.

Crec sincerament que els meus coneixements en aquest àmbit són suficients com per poder-me considerar un expert en la matèria, (encara que òbviament no ho sé tot).

Per exemple, sé què vol dir “Cash Flow”.

Fins i tot sé pronunciar-ho amb un accent més que acceptable. (El meu accent és més aviat anglès, no americà, però sens dubte acceptable 😉 )

Quan en el meu discurs (sigui en l’empresa o en la docència) em refereixo al flux de caixa els meus interlocutors em miren com si jo fos un ignorant.

Doncs no!

Senyors, no només sé el terme en anglès, m’he pres la molèstia de entendre’l. De traduir-lo i, el que penso és més important, incorporar-lo als meus coneixements.

La traducció estricta serà flux de caixa.

En finances abans l’anomenàvem “tècnicament” flux de tresoreria.

Ara sembla que està de moda l’anglicisme “Cash flow.”

Tant flux de caixa com flux de tresoreria entenc que són opcions vàlides.

Si utilitzo flux de caixa és perquè em sembla que l’interlocutor mitjà (no avesat en finances) li resulta més “cordial” el terme caixa, més entenedor. Sembla que tresoreria és més tècnic, menys col·loquial.

Igualment parlaré de rendibilitat abans que de ROE, de rendiment abans que de ROI, etc.

Senzillament no m’agrada “parlar rar”. Prefereixo que m’entenguin!

Expert. Utilitat del idioma.

Entenc que l’idioma, el que sigui, ha de servir per entendre’ns.

• Si estem parlant en català prefereixo els termes en català,
• Si estem parlant en castellà prefereixo els termes en castellà,
• Si estem parlant en anglès prefereixo els termes en anglès, etc.

Crec que hem d’utilitzar termes i / o expressions d’altres idiomes només quan això aporti millor contingut al discurs.

Per exemple hi ha expressions de cada idioma que són intraduïbles.

Si en català dic “Déu n’hi do” potser en castellà hauré de traduir per “Caramba”, però en la traducció es perd una mica de l’esperit de l’expressió.

O si en castellà dic ” Hablando en plata” no podré traduir per “Speaking in silver”. La qual cosa originarà un somriure (com a mínim) en qui entengui l’origen de la traducció literal mentre que l’anglès es quedarà “in albis” (llatí = a la inòpia o en blanc)

Per què he de imposar al meu interlocutor que, a més d’entendre el concepte que pretenc transmetre, conegui l’expressió en un idioma diferent?

Ell no és un expert! O no té per què ser-ho!

Expert. Coneixements globals.

Si utilitzo termes “globals” vol dir que en sé més?

Crec que no.

Més aviat, sovint, vol dir que no m’he pres la molèstia de fer una traducció adequada per facilitar l’enteniment.

És a dir, al meu entendre, si uso anglicismes sovint el que demostro és que no m’interessa tant que m’entenguin com simular que tinc coneixements. Sincerament, jo prefereixo que m’entenguin!

Sembla ser que va ser Albert Einstein que va dir allò de “No entens realment alguna cosa a menys que siguis capaç d’explicar-la a la teva àvia.”

Doncs les meves àvies no entenien els anglicismes, preferien que les coses els hi expliquessin “per ximples” (Encara que alguns dirien per “dummies”).

I si em prenc la molèstia de “traduir” és perquè sóc un expert, no un poca-solta. Sigui dit amb tot el meu respecte a qui prefereixi utilitzar anglicismes amb coneixement, no per vagància i / o desconeixement.

Sovint l’excusa és:

“Saps? És que a la meva empresa som molt globals i ens comuniquem en un argot propi “

Primer, quan comences per “És que …”, mala senyal. Estàs buscant excuses.

Em sembla que és una globalitat mal entesa.

¿No serà que és més còmode usar l’anglicisme i que l’esforç d’entendre’l el faci un altre?

O citant Henry Ford “Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser aquest sigui el motiu pel qual tan poques persones ho facin. “

Segon, per què m’imposes que jo, que no pertanyo a aquest grup tancat, conegui aquest argot? Potser no vols que t’entengui? Llavors, és per falta de respecte?

Si utilitzo termes “globals” potser pretenc demostrar que parlo idioma (es)?

Si és així, ¿Això que aporta als meus coneixements com a expert en finances (o en el que sigui)?

Sóc un expert.

Deixin-me demostrar que sóc expert en el meu àmbit:

Perdó per auto-citar-me, però repassant els articles ja publicats en aquest blog veig que en 29 octubre 2010 vaig publicar “Rating” i “Scoring” i deia que:

“Primer de tot he de reconèixer que em disgusta el mal ús que fem del nostre estimat castellà i la tendència actual a utilitzar anglicismes. (Sens dubte preferiria utilitzar catalanicismes!). Tristament, he de reconèixer que és una guerra perduda. Quan vaig acabar la carrera, davant puntes de demanda ens vèiem obligats a “subcontractar”, més tard vam començar a “externalitzar” i en l’actualitat realitzem “outsourcing”. Amb això demostrem ser més globals, però la necessitat és la mateixa! I no sembla que l’anglicisme aporti res de nou. “

Gairebé 5 anys després continuo pensant el mateix.

Llavors ja referia un cert temps en l’àmbit financer.

Fixeu-vos, si us plau, en què comentava que en acabar la carrera parlàvem de puntes de demanda, després externalitzàvem i ara gestionem outsourcing. Això suposa un lapse prolongat de temps, és a dir, “antiguitat”.

Així que si més no experiència en tinc.

La que tenia llavors i 5 anys més ( 🙂 🙂 )

Segons el diccionari català, expert és:

1 adj i m i f Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Un pilot expert. Una mà experta.

2 m i f Persona versada en la coneixença d’una cosa i que s’encarrega de decidir en cas de litigi sobre aquesta; pèrit.

3 adj p ext Que denota coneixença i pràctica.

Respecte de la primera accepció aquest mateix blog demostra pràctica, porto anys (just acabo de complir el cinquè) practicant el tema.

Respecte de la segona i tercera accepcions de nou el propi blog demostra una certa especialització. També hi ha articles d’actuacions pericials, que caldria englobar en la segona de les accepcions

I no hi ha més accepcions, per tant la utilització de termes estrangers no suposa experiència.

Expert. Conclusions:

Sóc un expert.

No cal utilitzar anglicismes per demostrar experiència.

Ens entendrem millor si no obliguem a aprendre idiomes en els nostres interlocutors.

Aquest article: una necessitat

Benvolgut lector, si has arribat fins aquí, moltes gràcies per la teva paciència. I si us plau, disculpa que avui no hagi referit cap concepte financer.

Aquest article suposava per a mi una veritable necessitat. Necessitava “denunciar” lo absurds que ens estem tornant al valorar els experts.

Un expert és qui té coneixement de la matèria que es requereix.

No és expert aquell que parla amb paraules que, sovint, ni ell mateix és capaç d’explicar.

Moltes gràcies per la teva comprensió i per permetre’m esplaiar-me.

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 19 d’octubre 2015

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!