Préstec multidivisa. Repercussions de l’apreciació del franc suís.

Als préstecs multidivisa la recent apreciació del franc suís (CHF) els hi suposa un encariment molt significatiu. Aquest article pretén una aproximació a la situació econòmica en que es troben. (Pot trobar una aproximació al concepte d’aquest tipus de préstec a Què és un préstec multidivises?)

(Leer el artículo en castellano)

Recordem que el passat dia 15 de gener la Banca Nacional Suïssa (BNS) va modificar la seva política monetària en vers el manteniment d’un tipus de canvi màxim de 1’20 EUR/CHF vigent des de setembre de 2011.

Mesura que no pot considerar-se una sorpresa perquè ja en el seu moment es va apuntar que es tractava d’una disposició temporal.

Des del mes de setembre de 2011 la Banca Nacional Suïssa mantenia una política monetària en vers el manteniment d’una cotització respecte del euro per sobre del 1’20 (aquí la noticia).

El passat dia 15 de gener de 2015 va decidir deixar d’intervenir en els mercats i permetrà que el mercat sigui qui fixi lliurament el tipus de canvi (aquí i aquí la noticia)..

Això ha suposat una apreciació automàtica del CHF respecte del Eur.

Apreciació que suposa un encariment molt significatiu pels titulars de hipoteques multidivisas referenciats en aquesta moneda i que, segurament, ja havien esdevingut captius de la divisa. No oblidem que la modificació de la divisa de referència suposa la consolidació de la pèrdua. En efecte, en tant en quan el prestatari no modifiqui la divisa, les fluctuacions del tipus de canvi son “solament” teòriques en quan al valor de rescat del préstec (no en el que fa referència a cadascuna de les quotes que van vencent).

Aquesta decisió era absolutament previsible, recordem que en el seu moment es va qualificar de temporal, així ho recordaven per exemple a asesormultidivisa.com:

“Transcribimos lo que dijimos y repetimos por varios meses informe tras informe. Esos informes que reciben nuestros clientes a finales de cada mes con puntualidad suiza.

“Es una moneda muy barata actualmente y muy peligrosa también, porque al margen de la inmutabilidad del precio desde hace mucho tiempo, ello depende de una decisión política exclusivamente. Por lo tanto, cuando no quieran intervenir más, lo que le cuesta mucho a Suiza (y ello seguramente se decidirá en un fin de semana sin aviso previo) inmediatamente y al abrir el mercado… el franco se apreciará para buscar su sitio natural, lo que puede significar un 20% de apreciación “instantánea”. Por ello no presenta interés, porque sería jugar son la suerte de estar un tiempo para salir antes de que se produzca una situación que no estamos en condiciones de adelantar“.

El par EUR/CHF cayó de 1,20 cayó un 29,8% el 15 de enero de 2015, rebotando para cerrar la semana cayendo “solo” un 17,21%.”

El 14 de gener el canvi estava a 1.2009, el dia 30 a 1.0454 (-17%)

Multidivisa. Anàlisi numèric:

Per avaluar el perjudici que aquest canvi  ha ocasionat sobre una hipoteca en CHF tipus, podem aprofitar l’exemple que vaig publicar el mes d’abril passat (aquí l’enllaç) en el que precisament un dels venciments trimestrals es produeix al febrer. Es tractava d’un préstec a 30 anys amb opció multidivisa signat el dia 1 de febrer de 2.007 per import de 1.000.000.- € equivalents en aquell moment a 1.635.820.- CHF (francs suïssos). Quotes trimestrals que meriten un interès equivalent a LIBOR 3M + 0’90 % quan està referenciat en divisa o EURIBOR 3M + 0’90 % quan ho està en euros.

Vegem-ne l’estat de situació a 31 de gener comparant l’escenari amb la cotització EUR/CHF de 14 de gener 2015 i  l’escenari amb la cotització EUR/CHF de 30 de gener 2015.

És a dir, la apreciació observada pel franc suís li costa al prestatari un 15 % d’increment del seu deute a retornar. En el nostre cas en concret, 157.937.- € més de deute pendent d’amortitzar.

Què ha passat des del començament del crèdit?

El deute inicial de 1.000.000.- € s’ha convertit en un deute pendent de pagament de 1.219.724.- €. Pràcticament un 22 % d’increment del principal!

Això vol dir que tots aquests anys que hem estat pagant les quotes trimestrals no solament no hem reduït deute sinó que ens hem endeutat més. Sens dubte és així, ja vam comentar que un préstec multidivisa en tant que incorpora un derivat financer és un producte especulatiu d’alt risc .

El diferencial del tipus d’interès compensa àmpliament el risc de tipus de canvi?

Aquesta és la justificació teòrica que sovint s’esgrimeix per justificar aquest producte.

Però, és certa aquesta justificació?

Abans d’analitzar el cas concret pensem que el diferencial de tipus d’interès (Libor vs Euríbor) “habitual” al 2007 es movia en torn de 1’5 %. Des de llavors ha estat llargues temporades significativament per sota del 1% i ara és precisament del 1 %.  Per tant l’afirmació què el tipus de canvi ha de quedar compensat àmpliament pel diferencial de tipus d’interès està assumint una estabilitat molt important de les divises que es considerin.

…Assumpció difícil d’acceptar si analitzem la fluctuació històrica de les monedes. Anàlisi que també farem en aquest article.

Però veiem primer els números per tal de situar quantitativament el problema.

En el nostre exemple tipus, a dia 1 de febrer de 2.015, el prestatari referenciat en francs suïssos haurà fet front a les quotes en CHF que, valorats en euros de la data de cada pagament, li hauran costat en total:

Si hagués optat per la contractació de la hipoteca sense l’opció multidivisa, els seus pagaments a la mateixa data haguessin estat de:

 Així doncs, les diferències serien:

 Podem dir que com a conseqüència d’haver-se endeutat referenciat a CHF:

• Ha estalviat interessos per import de 34.376.- €
• Ha amortitzat més capital per import de 33.364.- €
• Ha pagat pràcticament el mateix que si hagués contractat un préstec hipotecari en euros sense opció multidivisa.

Les 3 afirmacions són molt positives i convenients per un prestatari en CHF respecte d’un prestatari en EUR.

Multidivisa. On està el problema?

El problema és que un préstec en Euros amb opció multidivisa NO és un préstec en francs suïssos.  És un préstec que inclou un derivat financer implícit. El nostre prestatari del exemple és un prestatari que ha referenciat el valor del seu deute al valor de la divisa CHF en cada venciment. S’ha obligat a comprar CHF al preu que correspongui en cada venciment. Ha “derivat” el valor del seu deute a la fluctuació de la divisa. I això és una aposta molt arriscada.

És cert, l’import pagat per concepte d’interessos és pràcticament un 20 % inferior en CHF que en Euros. I pagant menys interessos, estem amortitzant més capital.

Però només és cert mentre considerem el CHF com un valor fix. Consideració que sabem és falsa. El problema greu apareix al considerar el valor en euros del capital pendent en francs suïssos. Problema què ha d’enfrontar tot aquell que la seva moneda funcional no sigui el franc suís.

El deute en francs suïssos pendent de amortitzar valorat en euros (1.219.724.- €) incrementa en un 54 % el valor del préstec en euros (790.837.- €). Per causa de la fluctuació del tipus de canvi, el prestatari avui dèu 428.887.- € més que els que deuria d’una hipoteca en euros. El deute s’ha incrementat un 22 % respecte el deute inicial. Aquesta és la conseqüència d’haver contractat, juntament amb el préstec, un derivat financer implícit. Un derivat financer és un producte complex d’alt risc financer.

Segona justificació teòrica, “No cal amoïnar-se”

Davant aquesta evidència, un altre justificació és la que diu:

“No cal amoïnar-se. La diferència pel capital pendent no té importància (!!). El tipus de canvi ja es recuperarà. Llavors serà el moment de fer els càlculs.”

Doncs sí i no.

• “Sí”: És cert que en tant en quan no ens movem de la divisa escollida, en el nostre exemple el franc suís, la diferència de valor de rescat és només una diferència teòrica, no realitzada. Però també és cert que com a conseqüència d’això, el prestatari està captiu en el franc suís. Si modifiqués la divisa de referència consolidaria la seva pèrdua. Així que la teòrica opció multidivisa de fet ha desaparegut i ara el prestatari esta captiu en aquesta moneda.
• “No”: el tipus de canvi [probablement] no es recuperarà. Òbviament fer una predicció a 30 anys és molt esbojarrat. En temes de mercats de divises és absolutament impossible. No serè jo qui s’atreveixi a fer-la. Però cal fer algunes reflexions sobre la situació. En el nostre exemple, el prestatari va fixar el canvi CHF/Eur el 30 gener de 2007.

Multidivisa: mitjana mensual EUR/CHF Gener 00 Gener 07

Si observem la gràfica anterior representativa de la fluctuació del tipus de canvi pel període gener 2000 a gener 2007 veiem que:

Primer: la moneda no compleix la restricció de necessària estabilitat per tal què la fluctuació del tipus de canvi sigui compensada pel diferencial de tipus d’interès.

Segon: el prestatari va fixar la referència en un moment de màxima apreciació del euro respecte del franc suís. Així, quan va entrar el més fàcil era que el valor del euro es reduís més que no pas augmentés. La decisió d’entrar en aquell moment no era una decisió econòmicament eficient.

…Va ser com anar a comprar en temporada alta en comptes d’esperar a les rebaixes. I les rebaixes sempre arriben. Sabem que si comprem en “temporada alta” paguem més car que si ho fem en “temprada baixa”.

Què ha passat aquests anys?

Multidivisa: mitjana mensual EUR/CHF Gener 00 Gener 15

La gràfica anterior fa palesa la depreciació soferta per l’euro respecte del  valor del CHF.

Podem esperar que la cotització EUR/CHF torni als valors de 2007?:

En el mig termini gaire bé podem afirmar que no, …però si al nostre préstec encara li queden 20 anys, tot pot passar. I ja que som captius, val més no perdre l’esperança.

La pregunta crítica serà llavors si el prestatari disposarà de capacitat per afrontar els pagaments de divises que haurà d’anar assumint i que, evidentment s’han encarit. En el nostre exemple, la primera quota del préstec va suposar un pagament de 12.855.- €, la de 1 de febrer de 2015, ascendeix a 15.631.- €, un increment del 21’5%. Quants prestataris podran suportar-ho?

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 2 de febrer de 2015

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!