Morositat per vacances.

Diu la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials que (art 2.d)

“D) Termini de pagament, es referirà a tots els dies naturals de l’any, i seran nuls i es tindran per no posats els pactes que excloguin del còmput els períodes considerats de vacances.”

Morositat: Excuses de temporada

Morositat: Excuses de temporada

I què podem fer si el nostre client pretén imposar-nos que en “els venciments que es produeixin en període de vacances es prorroguen automàticament 30 dies” (Sí, avui he sentit una proposta en aquest sentit).

Primer, recordar-li al nostre client l’articulat de la llei de lluita contra la morositat que he inclòs a l’inici d’aquest article.

També podem recordar-li que si no atén el pagament al venciment establert incorrerà automàticament en mora. Es convertirà en morós.

En aplicació de la mateixa llei de lluita contra la morositat, (articles 6 i 7), si hem complert amb les nostres obligacions contractuals i legals i, llevat que el deutor pugui provar que no és responsable del retard, tenim dret a cobrar l’interès de demora establert.

Morositat: interès de demora

L’interès de demora serà el que resulti del contracte i, en defecte de pacte, el tipus legal que el Ministeri d’Economia i Hisenda publica semestralment al BOE i que per al semestre que ara s’inicia és del 8’05% (a això , precisament avui, el Sr. Mario Cantalapiedra publica al seu bloc un article sobre els tipus aplicables des 2.010)

A més, en base a l’article 8, Indemnització per costos de cobrament.

“Quan el deutor incorri en mora, el creditor tindrà dret a cobrar del deutor una quantitat fixa de 40 euros, que s’afegirà en tot cas i sense necessitat de petició expressa al deute principal.

A més, el creditor tindrà dret a reclamar al deutor una indemnització per tots els costos de cobrament degudament acreditats que hagi patit a causa de la mora d’aquest i que superin la quantitat indicada en el paràgraf anterior. “

Morositat: puntualitzacions

Òbviament tots aquests drets de què disposem no són la panacea ni “la” solució, però sens dubte, en tant que arguments dissuasius, són una ajuda per evitar morositats.

Sovint, en explicar aquests drets rebut respostes del tipus “Si aplico això, automàticament perdo el client.”

Referent a això, algunes puntualitzacions (o reflexions) que hem de tenir en compte:

Si el meu client no em paga no és el meu client, és un morós i requereix tracte de morós. Si no vol entendre-ho, a mi no m’interessa com a client

La diferència entre una venda i un regal és el cobrament (cosa que he repetit moltes vegades en aquest bloc). En una empresa venem, no regalem. Si ens dediquem a regalar, aviat tindrem falta de liquiditat, i el que és pitjor, les nostres pèrdues seran inassumibles (El Sr. José Mª Casero ho explica molt bé en Vendre i cobrar, tot és començar).

Si el client no compleix els seus compromisos, el problema és seu, no meu. No accepto que me’l transfereixi. Insisteixo, si accepto el seu incompliment, el seu problema de liquiditat passa a ser meu. No m’interessa.

No perdré el client, sóc jo qui no el vol com a tal. Ell perd un proveïdor.

Si no millora el seu comportament no m’interessa mantenir la relació.

I no hi ha problema el mercat també al rebutjarà, ell no és més fort que jo (ho hem tractat en Dimensió empresarial: negociant amb els meus clients i proveïdors).

Fins i tot, si ho prefereixen, client que no paga, millor que perjudiqui la competència.

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 1 de juliol de 2015

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!

Print Friendly, PDF & Email