Any 1863. Recomanacions als banquers
Any 1863. Recomanacions als banquers
(Leer el artículo en castellano)
Sóc conscient que aquest post d’avui no és un text recent, però, vista la situació actual no puc resistir la temptació d’incorporar al bloc la carta de recomanacions que Mr. Hugh McCulloch va remetre als banquers en 1863.
Mr Hugh McCulloch era el 1863 l’interventor de la moneda, posteriorment seria el 27 ( 1865-1869 ) i 36 ( 1884-1885 ) Secretari del Tresor dels Estats Units.
Assumeixo llavors que sabia del que parlava. La seva carta deia així:
“No concedeixi crèdits que no estiguin assegurats més enllà de tota contingència raonable. No faci res per animar o promoure l’especulació. Faciliti només les transaccions que siguin legítimes i prudents. Que els seus descomptes siguin per un termini tan curt com li permeti el negoci dels seus clients, i insisteixi que el pagament de tot el paper es faci al venciment, tant si vostè necessita els diners com si no. No renovi mai una operació o una factura simplement perquè no conegui on posar els diners amb la mateixa rendibilitat, en cas de realitzar-se el pagament. De cap altra manera pot vostè controlar adequadament la seva línia de descompte, o fer-la permanentment segura.
Distribueixi els seus crèdits en lloc de concentrar-los en unes poques mans. Els crèdits elevats concedits a una societat o individus únics, encara que en ocasions poden ser lícits i necessaris, són generalment poc assenyats i freqüentment insegurs. Els creditors importants poden tenir possibilitat de controlar el Banc: i quan es produeix aquesta relació entre un Banc i el seu client, no és difícil saber qui patirà finalment les conseqüències. Cada dòlar que un Banc presta per sobre del seu capital i reserves, el deu, i els seus gestors tenen per tant l’obligació més estricta cap als seus creditors, així com als seus accionistes, de mantenir els seus descomptes permanentment controlats.
Tracti als seus clients amb despreniment, no oblidant mai que un Banc prospera si els seus clients prosperen, però mai els permeti que li dictin la seva política.
Si dubta de la conveniència d’un descompte, doni al Banc el benefici del dubte i rebutgi’l: no realitzi mai un descompte si dubta de la seva conveniència. Si té raons per desconfiar de la integritat d’un client, tanqui el seu compte. No tracti mai amb un bergant en la creença que vostè pot impedir que l’enganyi. El risc en aquest cas és més gran que els beneficis.
Pagui als seus empleats salaris que els permetin viure folgadament i respectabilitat sense haver de robar i exigeixi la totalitat del seu temps. Si un empleat viu per sobre dels seus ingressos, acomiadi’l. Fins i tot si el seu excés de despeses es pot explicar en forma consistent amb la seva integritat, tot i així acomiadi’l. L’extravagància, encara que no sigui un crim, condueix distretament al crim. No pot ser empleat de confiança d’un Banc qui gasta més del que guanya.
El capital d’un Banc ha de ser una realitat, no una ficció. I ha d’estar en les mans dels que tenen diners per prestar, i no dels necessitats d’ell. L’interventor tractarà d’evitar, per tots els mitjans al seu abast, la creació d’un capital fictici per part dels Bancs nacionals, mitjançant l’ús de la seva pròpia circulació fiduciària, o de qualssevol altres mitjans artificials, i en els seus esforços per aconseguir confia poder comptar amb la cooperació de tots els Bancs ben dirigits.
Persegueixi un negoci bancari directe, honest i legítim. No deixeu que la perspectiva de grans beneficis li tempti a fer res que no estigui permès per la Llei de Moneda Nacional. Els “esplèndids financers”, en el món de la banca, són generalment o farsants o truans.”
Avui només queda afegir, Quina llàstima que aquestes recomanacions no s’hagin atès!
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 13 de novembre de 2013
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació. Moltes gràcies!
