Test de conveniència i d’idoneïtat
Test de conveniència i d’idoneïtat
(Leer el artículo en castellano)
En el post anterior comentava sobre la Directiva europea sobre els mercats d’instruments financers (MiFID).
Un dels seus principis fonamentals és garantir l’adequada protecció dels inversors.
Per a això estableix la realització tant d’un test de conveniència com d’un test d’idoneïtat a la persona que desitgi contractar un producte d’inversió.
El test de conveniència
El test de conveniència pretén assegurar que es compta amb coneixements i experiència prèvia als mercats financers per comprendre la naturalesa i els riscos del producte que s’ofereix. Pretén avaluar els coneixements i experiències del client per determinar la seva comprensió i si assumeix els riscos inherents al producte que va a contractar.
La qualificació d’aquest test podrà ser:
“Apte”: continuarà el procés de contractació indicant-se que es tracta d’un producte convenient.
“No apte”: S’advertirà al client que en funció de la informació subministrada el producte no és adequat al seu perfil inversor. El client podrà optar per continuar la contractació després de l’acceptació de l’advertiment.
El test d’idoneïtat
El test d’idoneïtat persegueix assegurar que el producte (i cartera) que es recomana sigui el més adequat als coneixements, experiència, objectius i situació financera del client. Aquest test persegueix definir quin perfil de risc s’adapta millor al client. Es recaptarà informació quant al seu nivell d’estudis, serveis d’inversió amb els quals està familiaritzat, situació financera i comprensió del risc associat a cada operació. La negació del client a realitzar el test impedeix a l’Entitat oferir-li l’operació.
L’Entitat Financera ha d’analitzar el perfil de l’inversor per així oferir-li el producte que millor s’adapti als interessos del client. Ha de saber quins són els objectius d’inversió del client. Ha de valorar quin és la pèrdua màxima que el client estaria disposat a assumir.
A l’inversor únicament se li podrà vendre un producte financer que està fora del seu perfil quan se li hagi advertit oportuna i expressament del nivell de risc que està assumint.
En aquest sentit, s’estableix una classificació de productes financers en complexos i no complexos. La complexitat d’un producte la determina la dificultat per comprendre les seves característiques i riscos. Quanta major complexitat, major informació i major protecció.
- Complexos: Aquells productes financers que presenten dificultat en la comprensió del nivell de risc inherent a la inversió. Són complexos els derivats, títols preferents, productes estructurats, convertibles i altres bons.
- No complexos: Aquells productes financers més senzills de comprendre per part de l’inversor. En aquesta classificació trobem, per exemple, els dipòsits bancaris i el deute públic o privada.
Cordialment
Raimon
Última revisió: 26 de novembre de 2012
Si aquest article li ha semblat interessant, per favor, comparteixi-ho amb els seus amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!
