Recursos humans NO. Persones SI.

Recursos humans és una denominació ja obsoleta.

Quin sentit té, en ple segle XXI, considerar un treballador bàsicament com un “recurs”? Actualment a les empreses un treballador és molt més que un recurs.

Les persones són se’ns dubte el millor actiu de que disposen les empreses.

Recursos humans. Història

Si fem història, al principi de la revolució industrial (segona meitat del segle XVIII) l’amo “esclavitza” al treballador, del que només necessita la seva força “animal”. Com que l’home és més fort, la principal força de treball és masculina. Una raó més per fer que les dones quedin gaire bé fóra del mercat laboral.

Bàsicament durant l’últim quart del segle XX el treballador, que poc a poc va conquerint reconeixement dels seus drets, va llogant els seus serveis cada vegada més com a persona i menys com a força. Paulatinament va incrementant-se la demanda de força “intel·lectual” per davant de la “animal”. El diferencial força física masculina-femenina perd sentit (i la dona pot anar incorporant-se al mercat laboral).

Recursos humans NO. Persones SI

Recursos humans NO. Persones SI

En aquest sentit la imatge que acompanya aquest article.

Pretén destacar l’evolució de les feines. Hem passat d’utilitzar  escarpa i martell a utilitzar el martell elèctric. És evident que, inclús en feines bàsicament físiques, cal menys força física.

Avui en dia, el treballador no és únicament una “força” de treball. És habilitat.

Està molt més capacitat que fa 100 anys i ha de ser considerat com a “persona”.

Les seves capacitats intel·lectuals com a persona són molt més importants que la seva força muscular com a recurs.

Recursos humans NO. Persones SI.

Per tot això, tal com deia a l’inici, la denominació recursos humans és ja obsoleta. Ara cal parlar de persones.

Quan parlem de persones estem destacant les capacitats intel·lectuals que són les que fan úniques a les persones. Cal desterrar el terme RRHH.

Persones felices. Innovació

A l’empresa estem interessats en que totes les persones es trobin a gust i vinguin a la feina amb la il·lusió de pertànyer a un gran equip humà, preocupat realment i sincerament en que tothom sigui feliç en el seu lloc de treball.

En el lloc de treball hi passem un munt d’hores. Cal que hi estiguem a gust. Hem de conèixer abastament els nostres companys (per exemple. Estan preocupats per les notes dels fills?).

A més sovint ens emportem problemes, pensaments i feina a casa.

És just, per tant que també sovint portem problemes, pensaments i feina de casa.

La conciliació real començarà quan s’accepti aquesta interrelació constant.

Per què a la feina no es pot parlar dels problemes de casa?

Les hores productives no són únicament les que estem fent la tasca que ens correspon. Si entenem que ens interessen les persones, habilitats i capacitats, també són productives les que destinem a interactuar amb la resta de persones on aportem els nostres pensaments.

Pensaments que sovint poden ser idees per innovar en productes i/o processos. Si no tenim “espai” i/o ”temps” per la interrelació aquesta innovació difícilment es produirà.

Les empreses capdavanteres ja ho estan fent. A què esperem a fer-ho a casa nostre? Cal reaccionar ràpid.

Qui primer hi és primer seu!

Valorem les persones

Dins l’empresa cal valorar les persones.

Mostrar afecte i reconeixement. A la feina hi posem moltes hores, és necessari establir relacions més “familiars” i  no tancar-nos tant en tot just la part “professional”.

Per exemple, saps si els qui treballen amb tu estan preocupats per les notes del seu/s fill/s?

O potser ni tan sols saps si tenen fill/s en edat escolar.

La missió de l’empresa hauria de ser millorar la societat millorant l’empresa, els seus accionistes i empleats.

La visió fer-ho aportant un producte (o servei) per satisfer una necessitat.

El com, com una família.

Així, tota empresa hauria de tenir un responsable de crear ambient de treball familiar. Abans potser en dèiem responsable de recursos humans, però avui és alguna cosa bastant més.

Les persones primer!

A l’empresa cal més “caliu familiar”.

Més interrelació personal.

Per què a les empreses no ens coneixem entre nosaltres?

Quan va ser l’últim cop que vas felicitar (sant o aniversari) a algú dels que treballen amb tu?

O que li vas preguntar com li havia anat aquella operació?

Inter-relació facebook vs linkedin

Indubtablement, les “converses” que es generin seran més laborals que personals, però cal acceptar (inclús promoure) la vesant “facebook”, no únicament la vesant “linkedin”.

La conversa facebook mata la vergonya i possibilita una confiança més gran en la conversa linkedin.

Potser la conversa facebook porti a proposar una millora o innovació del nostre producte o servei que, per tal de fer una broma, resulti una mica còmica.

…Però potser d’aquesta idea (o broma) més o menys absurda en surti una que sí sigui aplicable al nostre producte o servei.

Segur que així en el nostre àmbit laboral ens sentiríem més còmodes, més involucrats amb els nostres companys, seriem més proactius i més eficients i capaços de innovar (menys vergonya).

Si valorem les persones cal menys control des de dalt (menys dependència jeràrquica) i més llibertat per com assolir els objectius.

Així fomentem la innovació i la intra-emprenedoria.

I innovació i intra-emprenedoria garanteixen el futur de l’empresa!

Així que tractant les persones com persones el que estem fent és acomplir la nostre missió de millorar la societat  millorant l’empresa, els seus accionistes i empleats.

Els companys que volem a la feina. Fer equip

Ja hem dit que a la feina no anem només  a treballar, hi anem a ser feliços. Ens hi passem massa hores perquè no ens agradi!

Cal que ens hi trobem a gust i això suposa fomentar l’empatia necessària per una bona convivència.

Si només hi anem pels diners, segur que no ens importarà l’empatia ni una millor convivència. Millor que marxem!

Òbviament millor per nosaltres mateixos, però també pels nostres companys i per l’empresa.

Ens agradaria ser / tenir un company de feina tan poc involucrat?

Segur que no. Millor per tots si aquest company es dona de baixa.

Els interessos de l’empresa només s’aconseguiran en equip i quan l’equip aconsegueixi els seus propis objectius.

Així que ja va sent hora que a l’empresa posem els interessos de les persones al davant. Anirem més lluny i possiblement més ràpid.

Les persones motivades arriben més lluny i per tant porten l’empresa més lluny.

Evidentment cal que se sentin ben retribuïdes. A poder ser per sobre de la mitjana del sector / mercat. …Avui tenim sistemes retributius variables que possibiliten posicions millor per tots els interessats  (per exemple en funció del resultat empresarial).

Però tant o més important és que les persones se sentin escoltades (feed-back) i valorades (delegació real, menys control).

I aquí s’obre un cercle virtuós:

Quan més valorats ens sentim, més compromesos estem, i més a gust treballem (=Felicitat).

Llavors els objectius personals es confonen amb els empresarials.

Persones. Com una família

I el compromís neix del vincle, per tant, qualsevol cosa que fem per reforçar el vincle ho estarem fent per reforçar el compromís. (Ni més ni menys que com una família)

Precisament llegeixo als diaris que a França uns companys de feina cedeixen 350 dies de vacances a un pare per tal de que pugui tenir cura del tractament de càncer de la seva filla.

Estic segur que en aquesta empresa parlan de “persones” i no pas de “recursos humans.”

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 12 d’octubre 2015

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!

Print Friendly, PDF & Email