Cost d’oportunitat. Concepte i càlcul.
Cost d’oportunitat és la diferència entre el valor de l’opció escollida i el valor de la millor opció no realitzada. Si l’opció que trio m’aporta un benefici de 10 però hi ha una opció alternativa que m’ofereix 12, el cost d’oportunitat és de 2.
Cost d’oportunitat
Cost d’oportunitat. Un exemple senzill:
Suposem que hem estalviat 5.000 sestercis.
Suposem igualment que la millor opció d’estalvi de què disposem indica que podríem obtenir una taxa d’interès del 5% anual. (Si és estalvi i no inversió significa que és una operació sense risc).
Però decidim guardar aquests 5.000 sestercis a la caixa forta que tenim amagada a casa. (Potser el motiu és que necessitem la “seguretat” que ens aporta veure els diners a casa “ben controlats”.)
Transcorregut un any continuarem disposant d’aquests 5.000 sestercis i haurem renunciat a percebre l’interès del 5%.
El càlcul matemàtic serà: 2.000 – 2.250 = -250
És a dir, guardant els diners en la nostra caixa forta i no aprofitar l’opció d’estalvi al 5% hem “menyspreat” un total de 250 sestercis.
El cost d’oportunitat de guardar els diners a la nostre caixa forta és per tant de 250 sestercis.
Matemàticament ho expressem com a valor negatiu per contraposició al valor positiu que correspondria a l’ingrés.
Cost d’oportunitat. Decisió eficient.
Quan vaig estudiar la carrera em van ensenyar que davant decisions econòmiques el “homo economicus” actuava buscant la maximització de la utilitat. Dit d’una altra manera, la idea és que davant decisions econòmiques busquem l’opció més eficaç, la que aporti major utilitat. O, el que hauria de ser el mateix, menor cost.
Si acceptem la hipòtesi del “homo economicus”, llavors davant una decisió econòmica prendrem l’opció més eficient. Si és així, el cost d’oportunitat de les nostres decisions hauria de ser sempre 0 (zero). En principi no prendríem una altra opció que la més eficient.
I (possiblement) seria cert davant abundància de recursos, però la hipòtesi d’abundància de recursos no pot establir-se, perquè és evident que no existeix tal abundància. En abundància de recursos no caldria triar, podríem realitzar totes les opcions.
En donar-se l’escassetat és quan apareix la necessitat d’escollir. I en realitzar l’elecció apareixerà el cost d’oportunitat ja que no sempre decidirem l’opció econòmicament més eficient.
Si trio una opció estic menyspreant les altres. I en la decisió no em guio únicament per motius econòmics.
Per exemple, decideixo comprar una casa per viure en lloc de comprar-la per llogar-la. El cost d’oportunitat de viure-hi serà el valor actual de les rendes deixades de percebre, o el de les rendes que percebria si els diners necessaris per a l’adquisició el mantingués en una millor inversió alternativa (d’igual risc).
Cost d’oportunitat. Com avaluar les diferents alternatives.
La resposta fàcil dirà que cal assignar un valor monetari a cadascuna de les alternatives en funció del conjunt de les seves pròpies característiques (rendiment, nivell de risc, impacte ambiental, beneficis / perjudicis col·laterals,…).
Però tal com apunto això és la resposta fàcil i bastant inconcreta. Millor és reconèixer que no hi ha una resposta encertada i que en cada cas caldrà analitzar què i com valorar. I a més, sovint no resulta fàcil decidir què valorar i menys encara com valorar-ho.
… Ho lamento però no existeix la veritat absoluta (o almenys, Jo no la conec)
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 2 octubre 2015
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!
