Salari. Una cosa que treballadors i sindicats han d’assumir
(Leer el artículo en castellano)
Les empreses per poder existir necessiten “si o si” 2 components:
• capital humà
• capital financer
El capital humà
El capital humà el formen els treballadors de l’empresa. Aporten el seu treball per afegir valor a la producció.
Per què aporten el seu treball?
Perquè a canvi perceben una retribució (salari). Aquesta retribució ha de ser, com a mínim equivalent a la que obtindrien realitzant un treball equivalent en qualsevol altra empresa similar. Si no és així el més probable és que el treballador opti per vendre els seus serveis a una altra empresa.
Quan cobra?
Normalment amb periodicitat mensual i el seu dret de cobrament és prioritari. Excepte fallida de l’empresa acceptem que hi ha seguretat de cobrament, i fins i tot llavors el Fogasa en garanteix la percepció (si més no en part).
El capital financer
El capital financer és el finançament aportat per l’empresari, (o accionista/s), és a dir, els fons propis de la companyia.
Per què aporten aquests fons?
Perquè a canvi esperen percebre una retribució (rendibilitat). Els fons propis romandran a l’empresa mentre obtinguin una retribució com a mínim equivalent a la que obtindrien en una inversió de risc equivalent. Si no és així el més probable és que el capital opti per anar a una altra inversió més rendible.
Quan cobra?
Quan hi ha beneficis en el període (normalment anual) i després d’atendre el pagament de la totalitat dels deutes. Per tant no hi ha seguretat en el cobrament d’aquesta retribució. Hem de reconèixer un major risc en la possibilitat de la seva percepció.
Actualment a moltes empreses estem negociant les variacions salarials per a 2013. Si l’empresa ha obtingut un mínim benefici l’habitual és que els treballadors i/o sindicats exigeixin un increment salarial. Però aquest increment sovint no és assumible. Pensem que el benefici dels últims anys no ha estat suficient per oferir la retribució mínima que necessàriament ha de percebre el capital per evitar la seva marxa cap a una altra inversió alternativa.
Cal que els treballadors (i els sindicats!) acceptin (acceptem) que abans de sol·licitar augments de sous és necessari garantir una retribució suficient al capital. Si no ho fem així el capital abandonarà l’empresa i aquesta no podrà subsistir.
I no sembla vàlid, si més no com a generalització, l’argument que l’empresari ha guanyat molts diners durant molt de temps. Primer cal calcular si en mitjana els últims 3 o 5 anys aquesta retribució ha estat suficient.
Quan és suficient?
Doncs la resposta no és fàcilment quantificable.
Però tots podem saber la resposta que millor s’adapta al nostre cas.
Es tracta que responguem la pregunta: Dipositària jo els meus estalvis en una inversió que oferís la retribució que ha percebut el capital d’aquesta empresa assumint els riscos que ha assumit?
Si la resposta és negativa, no tenim justificació per sol·licitar un increment.
Per què m’he referit a la mitjana dels últims 3 o 5 anys i no a la història de la companyia?
Perquè com el treballador pot marxar de la companyia si la retribució no li resulta satisfactòria, també pot fer-ho el capital. I si el capital pensa que no tornarà a tenir retribució satisfactòria és segur que migrarà.
En resum
Abans d’exigir un augment de salari convé assegurar-se que els fons propis també perceben una retribució suficient. Retribució que es correspon amb el benefici net i que hauria de garantir una rendibilitat acceptable.
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 4 març 2013
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!
salari, gestió, pimes
Direc.F.emp.
Resum: Abans d’exigir un augment de salari convé assegurar-se que els fons propis també perceben una retribució suficient.