Participacions preferents perpètues: un producte híbrid.

Les participacions preferents són emissions sense venciment establert i de rendibilitat fixa subjecta a l’obtenció, en cada període, d’un benefici suficient per part de l’emissor.

Tal com apunta la sentència de 15 de maig de 2013 del Jutjat de 1a Instància número 10 de Barcelona :

“És essencial significar que el nominal de la participació preferent no és un deute de l’emissor i per tant no atribueix al seu titular dret de crèdit algun que el faculti per exigir el seu pagament a l’entitat emissora tal com disposa la disposició addicional segona de la Llei 13/1985 ja esmentada que obliga que els diners captats mitjançant participacions preferents ha d’estar invertit en la seva totalitat i de forma permanent en l’entitat emissora, de manera que quedin directament afectes als riscos i situació financera d’aquesta entitat de crèdit dominant i de la del seu grup. És a dir, tenen una funció equiparable a la del capital social, computant com a recursos propis de l’entitat de crèdit emissora, al contrari del que passa en els dipòsits, que es configuren com a passiu de l’entitat, tot això suposa que els diners invertits en preferents està subjecte per disposició legal i de forma permanent a la cobertura de les pèrdues de l’ emissor, el que implica el risc de la pèrdua total de la inversió. Això és, la percepció del cupó depèn que en cada període l’emissor obtingui un benefici distribuïble suficient; característica essencial és la seva perpetuïtat, el que suposa que són emissions sense termini de venciment definit, són preferents pel fet que el cupó té preferència sobre el dividend normal d’una acció, si bé no hi ha garantia de la seva percepció, en estar subjecte, com ja s’ha dit, a l’obtenció de beneficis suficients per part de l’emissor, de manera que els preferentistas se situen després dels altres creditors de l’emissora, una nota important d’aquest tipus de productes és la possibilitat que la emetent es reservi la possibilitat d’amortització, és a dir, es reserva el dret a adquirir en una data determinada els títols a un preu determinat. ”

Aquesta opció de cancel·lació (call) que es reserva l’emissor l’ha d’exercir o no en funció dels seus propis interessos. Suposa de fet la garantia per l’emissor de que mantindrà el seu cost financer per sota del tipus d’interès de mercat. Per tant, col·lisiona frontalment amb els interessos de l’inversor, que òbviament, pretén que el rendiment de la seva inversió sigui sempre superior al de mercat.

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 20 de novembre de 2013

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació. Moltes gràcies!