Clàusula sòl i clàusula sostre

Clàusula sòl i clàusula sostre

(Leer el artículo en castellano)

En alguns contractes financers s’estableix un tipus d’interès mínim, és el que es recull en la denominada clàusula sòl.

Sovint el mateix contracte recull també un tipus d’interès màxim. Es contempla en la clàusula sostre.

Clàusula sòl: S’estableix un tipus d’interès inferior mínim.

Clàusula sostre: S’estableix un tipus d’interès superior màxim.

La finalitat de tals clàusules hauria de ser doble:

• D’una banda, garantir un cert nivell de benefici al Banc. (La clàusula sòl protegeix els interessos del Banc)

• Per una altra, garantir al Client que el cost de tal préstec mai superarà un import determinat. (La clàusula sostre protegeix els interessos del Client)

Si les clàusules es fixen en unes condicions d’equilibri adequades llavors resultaran convenients a ambdues parts:

• Al Banc li convindrà acceptar un tipus màxim com a contrapartida de la possibilitat de fixar un tipus mínim que li eviti incórrer en pèrdues de gestió.

• Al client li convindrà acceptar un tipus mínim com a contrapartida de la possibilitat de fixar un tipus màxim per sobre del qual l’operació li resultaria excessivament onerosa.

Resulta crític per tant que tals clàusules es fixin adequadament i contemplin les necessitats de cada part.

En aquest sentit, per a la seva quantificació efectiva es fa necessària una veritable negociació d’ambdues parts.

Resulta igualment indispensable que ambdues parts estiguin adequadament informades.

Difícilment s’aconseguirà l’equilibri desitjable si una part imposa el seu criteri a l’altra.

En successius articles comentarem quina pot ser la informació adequada i com determinar l’equilibri.

Cordialment

Raimon

Última revisió: 7 de gener de 2013

Si aquest article li ha semblat interessant, per favor, comparteixi-ho amb els seus amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!