Tendència del Fons de maniobra

(Leer el artículo en castellano)

El Reial decret-llei 4/2013 d’22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació, estableix que el termini de pagament ha de ser de 30 dies, llevat de pacte entre les parts, sense que pugui passar mai dels 60 dies.

Sens dubte, si assumim que aquesta llei (com totes) s’ha de complir, aquesta disposició portarà a una millora substancial en el termini mitjà de cobrament de clients.

La mateixa tendència ha d’observar el termini mitjà de pagament a proveïdors.

Tenint en compte també que el saldo de clients sorgeix del preu de venda i el de proveïdors dels aprovisionaments, s’observa una tendència a que el saldo de clients superi el saldo de proveïdors.

Sembla lògic també suposar que cap empresa té interès a mantenir un estoc d’existències que alenteixi innecessàriament la rotació d’estocs.

De tot això podem concloure que la tendència que s’hauria d’observar en tota empresa que compleixi la legislació és la de creació d’un fons de maniobra suficient per cobrir les necessitats del curt termini.

Llavors, recordant que les NOF es financen amb fons de maniobra més crèdit, la tendència d’una cartera de clients i proveïdors ben dimensionada hauria de mostrar la tendència a finançar-se únicament amb fons de maniobra. El crèdit, entès com finançament exprés a curt termini, tendeix a ser nul.

Així, la pregunta crítica que ens hem de fer per millorar la nostra gestió empresarial és, Què és el que estem fent malament en la nostra empresa si no podem reduir les nostres necessitats de crèdit?

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 3 de juny de 2013

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!