Independència financera.

En la necessària independència financera de l’empresa hem defensat des del punt de vista teòric o conceptual que l’empresa ha de disposar d’un component suficient de fons propis.

Independència financera

Independència financera

(Leer el artículo en castellano)

Recordem que l’expressió independència financera es refereix a la possibilitat que l’empresa sigui capaç de prendre les seves decisions de forma independent. Sense ingerències dels seus proveïdors financers. Per tant, suposa que el finançament empresarial tingui un component suficient de fons propis. Però també uns venciments del deute extern adequats a la seva generació de valor (i d’efectiu). Aquesta segona part es refereix, sobretot, a l’adequació dels venciments i la seva distribució en el llarg termini.

Aquesta suficiència de fons propis l’hem quantificat genèricament com a superior al 40% del finançament total de la Companyia.

Significa això que una empresa amb una capitalització inferior al 40% està mal finançada?

No necessàriament, però és cert que està assumint un risc financer elevat (acceptant que tota generalització és falsa). I assumir massa risc financer porta a perdre el focus sobre el que és realment important, la generació de valor.

Respecte de l’adequació dels venciments del deute extern, com a norma, hauríem de fugir de la concentració de deute a curt termini. En aquest punt convé recordar que el finançament extern s’ha d’adequar a les necessitats de la companyia, mai a les del proveïdor financer .

Com podem mesurar la independència financera?

Mitjançant el grau de capitalització de la Companyia. És a dir, la ràtio Patrimoni net / Finançament total. Una mesura raonable d’aquesta ràtio se situarà entre 0,4 (amb tendència al risc) i el 0,6 (amb tendència a la prudència).

Mitjançant la ràtio d’autonomia, que relaciona el patrimoni net (no exigible) respecte del passiu (exigible). Llavors la mesura raonable oscil·larà entre 0’67 i 1’50.

Pel que fa a la distribució dels venciments del deute extern, no és mesurable, encara que si observable. Som a l’era de la informació, en conseqüència la informació pel que fa a les previsions de generació de caixa i de venciments en el llarg termini són (més o menys) realitzables.

Quina és la situació a Impdista?

(Si ho desitja, disposa del balanç i el compte de resultats de Impdista, la companyia fictícia que serveix de base per a aquests articles, en Diagnòstic empresarial Com analitzar el balanç?)

La situació de Impdista pel que fa a la seva independència financera l’hem analitzat en l’article capitalització i endeutament, 2 cares de la moneda.

Incloure la mateixa anàlisi amb un enfocament diferent pretén aportar la reflexió que sovint un mateix concepte pot analitzar-se mitjançant enfocaments diferents. Realitzar aquestes anàlisis, tot i ser redundants, permet un millor acostament a la realitat de l’empresa perquè promouen reflexions complementàries.

Així, en l’article anterior apuntàvem que “la capitalització de 12 és molt superior a la de 08. L’endeutament s’ha reduït significativament al mateix temps que ha millorat la qualitat del mateix.”

Avui, en fer èmfasi en el concepte d’independència financera, la nostra reflexió serà que la major capitalització en 12 permet que la gestió empresarial s’enfoqui amb més precisió en la generació de valor, abans que en la generació d’efectiu per poder atendre possibles venciments de passiu exprés.

La independència financera més gran porta a una millor eficiència, possibilita decisions de gestió orientades a l’optimització del valor empresarial perquè òbvia els requeriments a curt termini d’un excessiu endeutament.

Llavors. Pot defensar-se com eficient una independència financera “absoluta”?

Entenent per “absoluta” la inexistència de finançament aliè exprés (ja sigui a curt o llarg termini) la resposta la resposta és que no pot defensar-se aquesta independència com eficient. Assumit que la Companyia genera valor per als seus accionistes, la no utilització de fonts de finançament aliè exprés suposa la no utilització de les bondats del palanquejament financer.

En resum:

La millor eficiència empresarial s’aconsegueix amb un grau suficient d’independència financera .

Una independència financera insuficient porta a la presa de decisions orientades a satisfer els nostres proveïdors financers (necessitat d’efectiu) abans que orientades a la generació de valor empresarial.

Una excessiva independència financera impedeix la utilització adequada del palanquejament financer com a multiplicador de la rendibilitat financera

Continuarà …

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 11 de novembre de 2014

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!

ImpDista, Article anterior: Passiu espontani vs passiu exprés

ImpDista, Article següent: La qualitat del deute empresarial.

Print Friendly, PDF & Email