Euríbor vs tipus d’interès a Espanya
Aquest article pretén ser una reflexió entorn del diferencial aplicat sobre l’Euríbor per a la determinació del tipus d’interès a què es contracta un préstec. L’objectiu de la reflexió és possibilitar una millora en la negociació d’aquestes operacions (préstecs) i reduir els seus costos financers.
L’euríbor es defineix com el tipus d’interès mitjà al qual es presten diners entre si un grup de 23 grans bancs que operen a Europa. (Per al càlcul es menysprea el 15% dels tipus superiors i inferiors).
Actualment aquests bancs són:
1 | BNP-Paribas | France |
2 | Banca Monte Dei Paschi Di Siena | Italy |
3 | Banco Bilbao Vizcaya Argentaria | Spain |
4 | Banco Santander | Spain |
5 | Bank of Tokyo Mitsubishi (London) | International Banks |
6 | Banque et Caisse d’Épargne de l’État | Luxembourg |
7 | Barclays Bank | Other EU Banks |
8 | Belfius | Belgium |
9 | CECABANK | Spain |
10 | Caixa Geral De Depósitos | Portugal |
11 | CaixaBank S.A. | Spain |
12 | Crédit Agricole s.a. | France |
13 | DZ Bank | Germany |
14 | Deutsche Bank | Germany |
15 | HSBC France | France |
16 | ING Bank | Netherlands |
17 | Intesa Sanpaolo | Italy |
18 | JP Morgan Chase Bank N.A (London) | International Banks |
19 | National Bank of Greece | Greece |
20 | Natixis | France |
21 | Pohjola | Finland |
22 | Société Générale | France |
23 | UniCredit | Italy |
L’euríbor es fixa diàriament per als diferents terminis considerats: 1 i 2 setmanes, i 1, 2, 3, 6, 9 i 12 mesos.
A Espanya gairebé la totalitat dels préstecs s’estan signant a tipus d’interès variable. Normalment el tipus variable es defineix a partir de la cotització de l’euríbor més un diferencial.
Atès que a hores d’ara (febrer 2016) tots els tipus euríbor estan cotitzant a tipus negatius “La banca introdueix la clàusula zero per blindar dels tipus negatius“.
Tal com llegim a la notícia de l’enllaç anterior, el president de l’Associació Hipotecària Espanyola va afirmar que “Sembla lògic que s’accepti que els crèdits tinguin un sòl que sigui zero. No seria lògic ni legal acceptar que per rebre diners a crèdit es pugui rebre una remuneració “.
Euríbor. Comentari off the record
Permetin-me, abans de continuar amb l’objecte d’aquest article, comentar que al meu entendre aquesta afirmació sembla lògica, des de la perspectiva de la Banca, quan presta a clients.
No obstant això aquesta lògica sembla que, des de la perspectiva de la Banca, no s’ha d’aplicar quan el crèdit es contracta entre bancs. Com hem vist, l’euríbor és una mesura d’aquest crèdit, i actualment està cotitzant en valors negatius. És a dir, es presten diners a tipus negatius. (Potser en aquest cas no ha de considerar-se “crèdit”?)
… Potser és que les formes de mesurar la lògica no són les mateixes.
‘Encara que això xoqui, precisament, amb la lògica! 😉
Fi del comentari off the record.
En el mateix article del diari llegim que “(…) durant els anys del boom, els diferencials eren inferiors al 0,5%, i per a clients vinculats a l’entitat (amb assegurances, targetes de crèdit, nòmines domiciliades, etcètera) van arribar al 0,15%. “
En concret, al juny de 2008, segons la informació disponible al Banc d’Espanya en operacions hipotecàries a més de 10 anys el tipus d’interès aplicat per les entitats de crèdit era de mitjana del 5’6%. Atès que l’euríbor a 12 mesos (Eur 12M) al juny 2008 va ser del 5’361% suposa un diferencial mitjana del 0’239%. És evident que l’articulista no exagera en el seu comentari.
Euríbor per què sumar un diferencial?
Normalment les entitats justifiquen l’existència d’aquest diferencial dient que és precisament el marge que obtenen per l’operació.
Per a la seva determinació, suposadament, es basen en el ràting i scoring assignat a l’operació / client. Rating i scoring és la mesura del risc que suposa l’operació / client en concret.
Euríbor vs tipus contractat.
El gràfic que acompanya aquest article abasta el període gener de 2007 a desembre de 2015 (ambdós inclosos).
En ell he inclòs la cotització de l’Euribor a 12 mesos, el tipus d’interès aplicat per les entitats de crèdit a les operacions hipotecàries a més de 10 anys i he calculat la diferència entre tots dos (diferencial).
Atès que les conclusions que s’extreuen poden resultar sorprenents deixem constància que les fonts d’informació per a l’obtenció del gràfic han estat:
- Per a la cotització de l’euríbor el “European Money Market Institute” que es defineix com una entitat sense ànim de lucre, associació internacional de dret belga fundada el 1999 amb el llançament de l’euro i amb seu a Brussel·les (56, Ave des Arts, 1000 Brussel·les). Els seus membres són associacions bancàries nacionals dels Estats membres de la Unió Europea que estan involucrats en la zona euro.
- Per al tipus d’interès aplicat per les entitats de crèdit a les operacions hipotecàries a més de 10 anys la informació disponible a la web del Banc d’Espanya a l’entrada “Els tipus d’interès practicats per les entitats“
Destaquem algunes dates / valors:
Tipus d’interès | Eur 12M | Diferència | |
31/01/2007 | 4,49 | 4,064 | 0,426 |
29/02/2008 | 5,33 | 4,349 | 0,981 |
30/06/2008 | 5,6 | 5,361 | 0,239 |
28/02/2009 | 5,22 | 2,135 | 3,085 |
30/04/2010 | 3,86 | 1,225 | 2,635 |
30/06/2012 | 3,88 | 1,219 | 2,661 |
30/09/2012 | 5,7 | 0,74 | 4,96 |
31/03/2013 | 5,86 | 0,545 | 5,315 |
31/12/2013 | 4,62 | 0,543 | 4,077 |
31/12/2015 | 2,75 | 0,059 | 2,691 |
Gener de 2007 a juny de 2008 eren els moments finals del boom econòmic i a pocs dies de la fallida de Lehman Brothers (15 de setembre de 2008).
La fallida de Lehman Brothers la podem considerar el moment de màxima incertesa. Incertesa que es mantindrà, almenys pel que fa a la solvència empresarial (i especialment la solvència de les mateixes entitats de crèdit), fins a, com a mínim, finals de 2013.
En l’actualitat a Espanya les perspectives econòmiques són certament molt més favorables que a finals de 2013. La incertesa (risc) s’ha reduït significativament.
Sens dubte la situació és manifestament millor que la del període 2008-2013.
No obstant això, el diferencial que de mitjana s’està aplicant als préstecs bancaris és el mateix que s’aplicava a l’abril del 2010 o juny del 2012.
En aquest punt potser algú pensarà que això és així perquè estem referint-nos a operacions immobiliàries a més de 10 anys. Vegem la gràfica de l’altre extrem, és a dir, la corresponent a operacions al consum a terminis entre 1 i 5 anys:
Ara el diferencial actual supera el 9%
Tipus d’interès | Eur 12M | Diferència | |
31/01/2007 | 8,58 | 4,064 | 4,516 |
29/02/2008 | 9,25 | 4,349 | 4,901 |
30/06/2008 | 9,25 | 5,361 | 3,889 |
28/02/2009 | 8,79 | 2,135 | 6,655 |
30/04/2010 | 7,67 | 1,225 | 6,445 |
30/06/2012 | 9,56 | 1,219 | 8,341 |
30/09/2012 | 9,91 | 0,74 | 9,17 |
31/03/2013 | 9,99 | 0,545 | 9,445 |
31/12/2013 | 9,84 | 0,543 | 9,297 |
31/12/2015 | 9,13 | 0,059 | 9,071 |
Euríbor vs tipus contractat. Què està passant?
És segur que davant d’aquesta situació hem de plantejar-nos preguntes com ara:
Què està passant?
Els bancs han augmentat els seus marges en les operacions que contractem?
Abans (2007/2008) una operació amb un diferencial del 0’5% era rendible per al banc. Per què ara no ho és? Tots sabem que el rendiment és rotació per marge. Segur que ara la rotació (nombre d’operacions contractades ) és molt inferior a la de 2007/08, però aquesta reducció de rotació Justifica tal increment del diferencial?
¿La nostra operació suposa un risc equivalent al que hagués suposat el 2010 o 2012?
Estem negociant malament les condicions?
Estem acceptant diferencials alts perquè ens havíem acostumat a tipus alts?
…
Tant de bo que aquestes reflexions ens permetin fer una millor negociació que ens porti a reduir els nostres costos financers.
Cordialment
Raimon
Última revisió: 23 de febrer de 2016
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!