El pressupost és…
El pressupost és una eina de gestió molt útil. Però només és una eina de gestió, no pas un objectiu en sí mateix.
El pressupost es…
El pressupost no és un substitut de l’objectiu de l’empresa
L’objectiu bàsic de l’empresa és l’obtenció d’un benefici suficient i periòdic que satisfaci tant a l’accionista com al treballador. La conseqüència serà que també satisfarà a la societat (actualment hauríem de dir els seus stakeholders).
- Periòdic ho és quan és recurrent, és a dir, és produeix periòdicament cada any. Per tant, és sostenible. No és tracta de que en un any en concret sigui espectacular, sinó que sigui constant. La gota d’aigua trenca la pedra, no per la seva força sinó per la seva constància.
- L’objectiu de periodicitat obliga a ser extremadament competitius. Si no ho som, la clientela ens abandonarà i no podrem mantenir la periodicitat.
- L’objectiu de periodicitat obliga a un creixement constant. Sense creixement no és possible aconseguir la periodicitat en el llarg termini. Si no creixem la competència se’ns menjarà i ens farà fora del mercat.
- Suficient des del punt de vista de l’accionista ho és quan en mitjana d’aproximadament 3 o 5 anys (segons l’activitat de l’empresa) cobreix la rendibilitat mínima esperada pels accionistes. L’accionista es mantindrà dins de l’empresa si té la percepció que la rendibilitat mitjana que obté en un determinat numero d’anys és suficient. Si no ho és, segur que marxarà.
- Suficient des del punt de vista del treballador ho és quan no suposa una càrrega feixuga en el desenvolupament de la seva tasca diària i es sent correctament valorat i remunerat (no únicament des del punt de vista econòmic).
- Satisfarà a la societat perquè si és suficient i recurrent (sostenible, competitiu), llavors aporta riquesa a la societat. Així, aquesta es sent retribuïda (i no explotada) per l’activitat de l’empresa. Aquesta aportació de riquesa no és solament el pagament d’impostos, que és evident, sinó que l’empresa és així un demandant de productes i serveis necessaris per satisfer la seva pròpia demanda.
El pressupost no és un instrument de pressió.
El pressupost és un instrument que serveix de guia per avaluar la consecució de l’objectiu empresarial.
- El pressupost es fa per saber per on intentarem anar, però cal ajustar-lo i modificar-lo en funció del que passi. Pensem, per exemple, en un entrenador d’un equip de volei (dic volei perquè el reglament permet molts més canvis de jugadors que no pas el futbol). L’entrenador planeja una estratègia i decideix un equip titular per a cada set. Té la idea de quines jugadores faran cada set però ha de ser capaç de fer canvis i substituir un membre o més de l’equip si veu que no està dant el resultat esperat
- L’objectiu del pressupost no és el seu acompliment. El seu acompliment ens portarà o, si més no, ens acostarà a la consecució de l’objectiu empresarial.
- El pressupost ajuda a detectar les possibles ineficiències del model de negoci i de la seva explotació. El seu adequat control i saber reaccionar ràpidament ens farà més eficients.
- Com que només ha de servir de guia no es tracta que sigui excessivament detallat. Ha de ser una declaració d’intencions. Ha de fugir d’una excessiva complexitat.
- Ha de ser flexible. Precisament perquè ha de ser només una guia, és necessari que sigui capaç d’adaptar-se constantment a la situació canviant (economia i/o mercat) en la que es desenvolupa.
El pressupost és una eina de control financer
El pressupost ha de servir al control financer per tal de poder determinar a on s’estan produint les desviacions.
La economia globalitzada i la gran incertesa en els mercats ens obliguen a planificar i verificar constantment la consecució de les diferents fites. Hem de saber reaccionar amb rapides davant dels canvis que es van produint.
No és tracta de trobar culpables, només detectar i corregir ineficiències. El que és important és l’objectiu empresarial, no pas el pressupost per si mateix. L’usem pel diagnòstic, cerquem la solució i, si cal, refem el pressupost.
És per això que es persegueix la consecució d’uns determinats valors de cada partida integrant del compte de resultat. Per exemple, establir que els aprovisionaments han de situar-se en el 45 % de la xifra de vendes pretén només ser un indicatiu de quin cost d’aprovisionaments és assumible. Llavors l’indicador corresponent haurà de definir quina és la banda de fluctuació acceptable i quines són les actuacions que caldrà fer si es superen els llindars establerts.
El pressupost ni és tancat ni s’ha de complir al 100%
El pressupost és una declaració d’intencions, no pas una ordre a complir fil per randa.
De fet un pressupost no és ni tan sòls un “supost” (perdó pel barbarisme), és un “pre – supost”. Si un supòsit és difícil d’acomplir, un “abans de supòsit” encara ho és més.
Tal com va dir Séneca, “No hi ha vent favorable per a qui no sap on va.” El pressupost es fa per tenir un rumb. Saber cap a on anem ens permet determinar si hi estem anant o si cal corregir el rumb.
El pressupost marca les fites a aconseguir. És una guia.
Valora la seva consecució. És una referència.
Determina les desviacions. És mal·leable i ha d’adaptar-se constantment.
Les desviacions (tant positives com negatives) han de ser analitzades pel responsable corresponent per tal de determinar la seva importància, repercussió i possibilitat de correcció o necessitat de revisió/adaptació del pressupost.
En definitiva, és una ajuda per portar l’empresa cap a la consecució del seu objectiu d’obtenció d’un benefici suficient i periòdic. Però no és un fi en sí mateix, no hem d’actuar per complir el pressupost sinó per complir l’objectiu empresarial.
El pressupost és una eina de gestió molt útil.
Llavors, Per què no l’usem adequadament?
Cordialment
Raimon
Darrera revisió: 26 d’abril de 2016
Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi-ho amb els amics. Per a això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.
Moltes gràcies!
