Comptes anuals: la memòria, aquest document tan “inútil”

Comptes anuals: la memòria, aquest document tan "inútil"

Comptes anuals: la memòria, aquest document tan “inútil”

 “Inútil”? Quantes vegades hem sentit comentaris semblants?

Quantes vegades l’anàlisi d’uns comptes anuals no realitza un estudi detallat de la memòria?

Els comptes anuals s’han d’analitzar complets.

Cal llegir i analitzar també la memòria dels comptes anuals. Més encara si aquestes estan auditades.

La memòria explica amb paraules allò que els números no són capaços d’explicar.

És una informació crucial per a la correcta interpretació de la situació de la companyia.

No oblidem que segons el nostre pla general comptable “El balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu i la memòria són els documents que integren els comptes anuals.”

No obstant això sovint el nostre estudi dels “comptes” es limita a l’anàlisi del balanç i del compte de pèrdues i guanys i ens oblidem dels altres integrants del document.

¡Gran error!

Sovint els “oblidats” incorporen informació rellevant que ens pot passar desapercebuda en l’anàlisi del balanç i del compte de resultats.

Vegem-ne un exemple a partir de la memòria d’uns comptes anuals auditats corresponents a l’exercici de 2012:

L’anàlisi del balanç indica una situació més o menys correcta, potser una mica desequilibrada com a conseqüència d’un fons de maniobra pràcticament inexistent. Probablement el més preocupant és que les pèrdues de 2012 i 2011 s’acumulen a un llarg període d’importants pèrdues (Des 2007 / 2008?)

El compte de resultats s’ha saldat amb pèrdues en els dos exercicis (12 i 11) i no sembla observar-se cap canvi estructural indicatiu d’un “pla de xoc” encaminat a corregir la situació.

En la memòria trobem la següent informació:

Distribució de resultats:

Pèrdues de 2011, 1’6 milions d’euros (sobre vendes de 36 milions) a “resultats negatius d’exercicis anteriors”. És a dir, l’habitual en aquests casos.

… Però en la mateixa Junta s’acorda la distribució de reserves voluntàries d’import 3’6 milions. És evident que si ho fa és perquè disposa de reserves suficients per compensar les noves pèrdues i no incompleix cap precepte legal, però sembla que envia un missatge inadequat al mercat.

A falta de més informació sembla intuir-se que els accionistes de la companyia no estan massa interessats en el futur empresarial. Les coses no van bé, probablement seria el moment de fer un pla d’inversions més o menys agressiu que possibilités aquest canvi de tendència que s’apunta necessari en observar el compte de resultats.

No obstant això, en el moment de la Junta aprovant els comptes de 2011 es decideix la distribució d’unes reserves quantioses. Tan quantioses que arriben al 10% de la xifra de vendes de 2011! Sens dubte una garrotada important al flux de tresoreria de 2012. I en el moment de la distribució ja havia d’intuir-se una nova caiguda significativa de les vendes que portaria a més pèrdues en l’exercici 2012.

I en el curt termini cash is King. Tots sabem el què passarà si a més de pèrdues tenim dèficit de tresoreria. Reducció de l’accés al finançament, falta de liquiditat, reducció xifra de vendes, pèrdues, reducció del finançament, …

Sens dubte, si estem analitzant atentament la situació empresarial, en aquest punt ens preguntarem Per què aquesta distribució? Potser els socis no confien en l’esdevenir empresarial? Potser el quadre directiu no disposa d’un pla estratègic per corregir la situació?

Seguim llegint la memòria, més endavant ens trobem que “tenint en compte l’estimació de beneficis futurs” no s’ha activat la base imposable negativa generada per un import de 2’4 milions d’euros,

Doncs malament!

L’article 25 “Compensació de bases imposables negatives” del text refós de la Llei de l’impost de societats vigent en 31 desembre 2012 deia:

“1. Les bases imposables negatives que hagin estat objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius que concloguin en els 18 anys immediats i successius.”

Em sembla que si “tenint en compte l’estimació de beneficis futurs” per als pròxims ¡18 anys! no podem activar aquestes pèrdues, el millor que podem fer és, liquidar ordenadament la companyia.

Arribats a aquest punt gairebé podem afirmar que:

• L’auditor no confia en la possibilitat de revertir la situació de pèrdues. (Si confiés hagués acceptat, fins i tot possiblement aconsellat, l’activació d’aquesta partida).

• Els socis no semblen estar per la feina, més aviat estan “tocant el dos”.

• Els directius no estan aportant solucions. On és el necessari pla de viabilitat?

I quan es donen aquestes circumstàncies és segur que les entitats financeres ja l’han detectat (o haurien!) I estan reaccionant per aconseguir les millors garanties.

Si jo fos creditor d’aquesta Companyia estaria preocupat. Però, ¿Quants creditors de la Companyia són conscients d’aquesta problemàtica? I Per què no són conscients del problema?

Sens dubte perquè ni ells ni els seus assessors s’han pres la molèstia d’analitzar a consciència la situació del seu client. S’han oblidat de la memòria, aquest document tan útil!

Les conseqüències? Evidents. Més d’hora que tard aquests creditors s’hauran de dotar la morositat corresponent i, probablement, el incobrat definitiu per un import significatiu (sinó total) del deute.

Cordialment

Raimon

Darrera revisió: 10 de juny de 2014

Si aquest article li ha semblat interessant, si us plau, comparteixi amb els seus amics. Per això pot utilitzar qualsevol de les xarxes proposades a continuació.

Moltes gràcies!

Print Friendly, PDF & Email